L’art de la comunicació no verbal

La comunicació no verbal té una importància majúscula en moltes situacions, tant en la vida privada com en la pública. Un dels exemples més destacables és l’entrevista de treball, on pot suposar un factor determinant per l’entrevistador. Per això, mai ens oblidem de mencionar quan donem consells per superar-la amb èxit. En aquesta ocasió, en canvi, ens centrem en 12 recomanacions generals que et seran útils en qualsevol circumstància.

La comunicació no verbal és tan important que alguns divulgadors, com Elsa Punset, la consideren “el llenguatge secret de les persones”, fins al punt que expressem “molt més quan no utilitzem paraules“, ja que aquestes últimes serveixen més aviat per “enganyar-nos “i per” transmetre informacions complexes”.

Cal dir que la comunicació no verbal pot jugar a favor nostre o en contra nostre. El veritable “art” és saber utilitzar-la de tal manera que ens beneficiï, en lloc de perjudicar-nos. I aquest és l’objectiu dels consells que mostrem a continuació.

Estudis sobre la importància de la comunicació no verbal 

Convé recordar que els consells sobre la comunicació no verbal es fonamenten en múltiples estudis sobre la conducta humana. De fet, aquesta disciplina ha interessat a investigadors, científics i comunicadors des de fa segles. Alguns d’ells, de la talla de Charles Darwin, que va analitzar les expressions emocionals entre homes i animals a la fi de l’XIX.

No obstant això, no va ser fins a mitjans de l’XX quan realment es va estudiar a fons aquesta disciplina, el que va portar a diferenciar entre cinc grans elements: les qüestions físiques (indumentària, cosmètica, etc.), el sistema paralingüístic (la manera d’usar el llenguatge ), el sistema cinèsic (gestualitat), la proxèmica (tot el relacionat amb l’espai) i la cronèmica (tot el relacionat amb el temps).

Com aconseguir una comunicació no verbal efectiva

La comunicació no verbal és efectiva quan ens ajuda a aconseguir determinats objectius. Un dels més habituals és causar bona impressió, però no és l’únic. Per exemple, en llocs de responsabilitat, es voldrà transmetre sempre fermesa i convicció, encara que sense renunciar al primer, si és possible.

Estem segurs que amb els següents 12 consells, podràs aconseguir-ho.

Naturalitat, abans de res

És la premissa bàsica. Sobreactuar tindrà un efecte contraproduent i fer veure pot proporcionar beneficis immediats, però a la llarga serà insostenible. Tracta de ser tu mateix / a, però sempre dins de les normes i les expectatives que marca la situació.

El somriure, el camí més curt

El somriure és un ‘arma’ poderosament efectiva en la majoria dels casos. ‘Parla’ bé de tu i genera confiança en la resta de persones. Però has de tractar que estigui modulada pel que fa a la situació, ja que en cas contrari pot denotar nerviosisme o fins i tot falsedat, la qual cosa provocaria l’efecte contrari: la desconfiança.

Mira als ulls

Mirar als ulls al parlar denota confiança en si mateix i interès en què l’altra persona comprengui el teu missatge. I mirar als ulls en escoltar demostra atenció i consideració cap a qui està parlant. En canvi, una mirada fugissera denota nervis. I si es posa on no deu, serà interpretat com una autèntica invasió.

Mirades a manera d”escombrat’ 

El consell de mirar als ulls també hauria d’adoptar quan es parla en públic davant audiències grans. Però com, lògicament, és impossible mirar a tots, el recomanable en aquest cas és fer ‘escombrats’ per abastar a tot el públic, com un far que il·lumina tot l’auditori. Denotarà saber estar i afavorirà que tota l’audiència s’impliqui en l’escolta.

Roba i look acords 

Com dèiem més amunt, l’aspecte físic és un element important en la comunicació no verbal. I el millor que es pot fer és triar en consonància amb el que demana la situació, que no necessàriament ha de ser una elegància de gomina, vestit i corbata. Informa’t de quin és el look més apropiat a ella i adapta’l al teu estil.

Cadència adequada

Has de trobar l’equilibri perfecte en el teu ritme d’expressió (la cronèmica). Anar massa de pressa denotarà nerviosisme, provocarà això mateix en l’oient i dificultarà la comprensió del missatge. I si s’opta per una lentitud exagerada, no trigarà a sorgir l’avorriment.

Seu alçat / a 

Si la teva comunicació no verbal es produeix assegut/da, recorda que t’has d’alçar el necessari: reclinar a la cadira pot ser considerat una falta de respecte i d’interès, però adoptar una rectitud exagerada pot demostrar tensió.

Dinamisme de peu

En canvi, si la comunicació no verbal es farà de peu, has d’adoptar un cert dinamisme, especialment si parles per a una audiència mitjana o gran. Caminar a un costat i a un altre amb tranquil·litat demostrarà seguretat i naturalitat, i fins i tot t’ajudarà a relaxar els teus nervis, els quals afloren de forma més evident al romandre immòbil.

Tria bé l’espai (proxèmica) 

Això és útil quan tens capacitat d’elecció sobre l’espai, per exemple en videoconferències. Escull llocs ben il·luminats que concordin amb la idea de naturalitat: res de decoració recarregada ni detalls que robin protagonisme.

Gesticulació per reforçar idees (cinèsica)

Hi ha determinats gestos que poden ajudar a reforçar idees: un puny tancat per mostrar expressivitat, una mà oberta per acompanyar una argumentació, etc. Estúdialos i afegeix-los al teu repertori. Evita tics 

Per contra, hi ha determinats gestos sobre els quals no sempre s’aconsegueix un control efectiu: els tics. I ells solen denotar nerviosisme i incomoditat. Detéctalos i evita que sorgeixin en la teva comunicació no verbal.

Aplica l’efecte mirall

Finalment, un consell sempre vàlid és aplicar l’efecte mirall. És a dir, fixar-se en els altres, especialment en la persona que exerceix de referent, i dur a terme una comunicació no verbal com la que ells emeten i esperen rebre.

Com veus, són 12 consells fàcils sobre la comunicació no verbal que pot aplicar qualsevol persona i que resulten especialment útils en determinades professions, com les relacionades amb alguns dels cicles formatius de Linkia FP: Agència de Viatges i Gestió d’Esdeveniments, Educació Infantil, Cures auxiliars d’infermeria, etc.