Metodologies d’ensenyament per a alumnes i professors

El món de l’ensenyament està en contínua renovació: les seves metodologies s’adapten als nous temps i a les societats en què es desenvolupen. O potser aquestes últimes són el reflex de les primeres? Sigui com sigui, no hi ha dubte que els equips docents han de mantenir sempre una actitud oberta i analítica sobre els èxits aconseguits i el camí recorregut fins arribar-hi. Bona prova d’això són les metodologies d’ensenyament que enumerem en aquest article i que apliquem en Linkia FP de dues maneres diferents: d’una banda, en la nostra Grau Superior Educació Infantil a distància i, de l’altra, en la nostra pròpia dinàmica com a centre d’educació a distància.

Les metodologies d’ensenyament més innovadores 

Indubtablement, els temps han canviat. I també les metodologies d’ensenyament, que no poden ser com fa 50 anys, ja que les necessitats i els reptes són diferents. A continuació et mostrem algunes de les més innovadores, que busquen precisament aquesta adaptació.

1. Comunitats virtuals

Aquesta metodologia d’ensenyament és probablement l’exemple perfecte de la idea expressada en les anteriors línies: fa diverses dècades, les tecnologies de comunicació eren encara bastant rudimentàries i l’educació era 100% presencial. Però ara les noves tecnologies són un element bàsic de la nostra societat, pel que estan plenament integrades en el món de l’educació. I més encara després la urpada de la pandèmia de l’coronavirus.

Aquesta metodologia coneguda com a ‘comunitats virtuals’ és, precisament, un intent d’estructurar i organitzar l’ensenyament en línia, teixint una eficient xarxa per evitar que l’alumne hagi d’enfrontar-se en solitari a la freda pantalla. En aquesta metodologia, el professorat deixa de ser un millor transmissor d’informació per adoptar també altres rols, com a assessor, moderador o ‘facilitador’, un concepte que ara adquireix una especial rellevància. I l’alumnat obté una competència que no existia fa anys i que és fonamental en el món laboral actual: la correcta desimboltura en un entorn digital.

Enumerem aquesta metodologia en primer lloc i li dediquem més espai que a la resta perquè és una de les que més pes té en Linkia FP: basem el nostre model en la formació en línia a distància, aconseguint que els alumnes obtinguin la seva titulació FP a el mateix temps que adquireixen plenament l’esmentada competència tecnològica.

2. Flipped Classroom o Aula Invertida 

Es tracta d’una de les metodologies d’ensenyament que porta ja uns quants anys aplicant i que inspira al seu torn a altres relacionades. Es basa en invertir el clàssic repartiment de tasques a realitzar a l’aula ia casa. Si fins al moment que estableix és impartir lliçons a l’aula i realitzar exercicis pràctics a casa, el que es planteja ara és el contrari: l’alumne estudia la lliçó a casa i es posa en pràctica a l’aula, amb l’ajuda de professor, qui té els coneixements, l’experiència i les eines per fer que aquesta posada en pràctica sigui exitosa.

3. Moviment maker 

Aquesta metodologia té un component eminentment pràctic i molt lligat a les disciplines de caràcter tecnològic. Es basa en el concepte DIY (Do It Yourself) i aprofita les possibilitats del programari obert i les impressores 3D d’ús domèstic. Amb aquests i altres vímets es pot organitzar una dinàmica de treball organitzada en grups, amb els seus respectius projectes i objectius. El professor actua com a assessor i resolutori de problemes, guiant als seus alumnes en el procés, els que desenvolupen per si mateixos competències com l’emprenedoria, el treball en equip i el pensament lògic.

4. Aprenentatge cooperatiu

La filosofia d’aquesta metodologia d’ensenyament sorgeix com a resposta a la gran contradicció de l’escola clàssica: si el món laboral és essencialment treball en equip, per què l’educació a l’aula es planteja de manera individualitzada i unidireccional? En canvi, l’aprenentatge col·lectiu reestructura l’aula per dividir-la en grups d’entre 3 i 6 alumnes, amb el professor en el paper de guia i assessor però sense desviar-se de l’objectiu principal: que els alumnes aprenguin a cooperació. D’aquesta manera, aquests alumnes no només aprenen la lliçó, sinó que també extreuen ensenyaments durant el camí recorregut fins a aquesta destinació. Per exemple, el repartiment de rols o el treball estructurat per fases.

5. Gamificació

Aquesta és una metodologia d’ensenyament que té molt èxit entre els alumnes de menor edat, però també entre els adolescents i universitaris. En el primer cas, a través de jocs senzills, ja siguin grupals, manipulatius o de qualsevol altre tipus. I en el segon cas, amb un vessant més tecnològica, basada en videojocs. Aquesta gamificació no només té a veure amb la dinàmica a seguir per a l’adquisició de coneixements, sinó també amb els mètodes de motivació i avaluació, per exemple amb sistemes de premis i recompenses, conceptes tots ells presents en el nostre post sobre com trobar la motivació per estudiar. I no hi ha dubte que el joc fomenta la predisposició positiva per a l’aprenentatge.

Quina és la millor de totes aquestes metodologies? 

Resulta difícil establir quina és la millor de totes les metodologies d’ensenyament, ja que depèn de molts factors. Per exemple, dels objectius que es volen aconseguir. O de les capacitats i predisposició de professorat. O fins i tot de les característiques de l’alumnat i de centre. Probablement, una bona idea és la combinació de diverses d’aquestes metodologies. O fins i tot aplicar-les de manera independent segons l’assignatura.

Però el que està clar és que no desplaçaran a la metodologia clàssica d’ensenyament, a l’almenys de moment. No obstant això, això no evita que l’ensenyament tradicional s’ha d’adaptar a noves tècniques, com també hem explicat en altres posts amb exemples de regles mnemotècniques i explicacions sobre què són els mapes mentals.

En l’fp online tenim en compte tot això i ho apliquem a la nostra metodologia d’ensenyament a distància que, malgrat això, combina el millor de la formació clàssica i el més innovador de les noves propostes.