Tipus de ciberseguretat: classificació, exemples i àrees clau de protecció

La ciberseguretat és el conjunt de tècniques, eines i pràctiques destinades a protegir sistemes, xarxes, programes i dades davant d’atacs digitals. El seu objectiu és prevenir, detectar i reaccionar davant d’amenaces que puguin afectar la integritat, disponibilitat i confidencialitat de la informació.

Vivim connectats: xarxes socials, banca en línia, botigues digitals, arxius al núvol… Tota aquesta informació necessita protecció. La ciberseguretat és clau per evitar robatoris de dades, fraus o pèrdues econòmiques. A més, és un camp amb gran demanda laboral i constant evolució, ideal per als que volen estudiar una FP Superior a distància.

Protegeix els programes i sistemes operatius davant de virus, malware o accessos no autoritzats. Inclou tècniques com ara actualitzacions, anàlisi de codi o pegats de seguretat.

Se centra a protegir els dispositius físics com ordinadors, encaminadors o servidors davant d’atacs o manipulacions directes.

Evita que intrusos accedeixin a xarxes privades o públiques. Usa eines com firewalls, VPN o sistemes de detecció d’intrusos.

Cada persona ha de protegir les vostres dades personals: contrasenyes, comptes, dispositius mòbils… Aquí entren pràctiques com l’ús d’antivirus o doble autenticació.

Aplica a empreses. Cobreix des de la protecció d’informació confidencial fins a la seguretat de la infraestructura interna i la prevenció de ciberatacs.

A nivell estatal, protegeix infraestructures crítiques com a energia, salut o defensa. Inclou mesures contra ciberterrorisme i ciberespionatge.

Les dades que s’emmagatzemen a serveis com Google Drive o Dropbox necessiten protecció específica: xifrat, controls d’accés i vigilància constant.

Els “endpoints” són dispositius que es connecten a la xarxa, com ara mòbils, ordinadors o tablets. Aquesta ciberseguretat evita que siguin punts febles al sistema.

Assegura que les apps que fem servir no tinguin errors o vulnerabilitats que puguin ser aprofitades per hackers.

Protegeix dispositius com rellotges intel·ligents, altaveus o electrodomèstics connectats. Cada vegada més presents a les nostres vides, i també exposats a atacs.

S’enfoca en smartphones i tablets, protegint apps, xarxes Wi-Fi, trucades i missatges.

Programes maliciosos que infecten dispositius. Inclou virus, troians, cucs o spyware.

Tècnica per robar dades personals mitjançant correus, missatges o webs falses.

Col·lapsen servidors saturant-los de trànsit per deixar-los fora de servei.

L’atacant se situa entre dos dispositius per interceptar la comunicació sense detectar-se.

Manipula psicològicament les persones per obtenir informació confidencial.

El ciberdelinqüent ataca un proveïdor o soci amb menys seguretat per accedir a una empresa més gran.

Mitjançant codi maliciós o tècniques com keyloggers, es roben usuaris i contrasenyes.

Quan dades personals s’exposen o s’utilitzen sense consentiment.

Actuen com un filtre que controla el trànsit entre xarxes, bloquejant dreceres no autoritzades.

Creeu una connexió segura i xifrada, ideal per treballar des de casa o accedir a xarxes públiques.

Detecten i bloquegen activitats sospitoses dins de la xarxa en temps real.

Controla qui pot accedir a quins recursos hi ha dins una empresa.

Converteix la informació en un codi il·legible per als que no tenen permís daccés.

Assegureu-vos que tots els dispositius connectats estiguin protegits i actualitzats.

Molts atacs es produeixen per desconeixement. Formar els usuaris redueix riscos dràsticament.

Normes internes sobre lús de contrasenyes, accés a dades o actualitzacions periòdiques.

Permet detectar patrons anòmals de forma automàtica i actuar abans que passi un atac.

Observeu el comportament normal d’un usuari o sistema i detecteu desviacions sospitoses.

Tecnologies que monitoritzen el trànsit i detecten amenaces noves, fins i tot sense signatura coneguda.

No es dóna per fet que cap usuari o dispositiu no sigui segur, tot es valida constantment.

Estableixen com actuar si passa un atac greu, per minimitzar el mal i recuperar l’activitat com més aviat millor.

Va més enllà de la recuperació. Consisteix a anticipar-se i dissenyar processos per continuar operant fins i tot durant una crisi.

Combina tallafocs, antivirus, detecció d’intrusos i polítiques internes en una estratègia comuna.

S’adapta a amenaces noves, aprenent i evolucionant amb l’entorn digital.

Una bona formació tècnica, com la que ofereix la FP cicle superior de ciberseguretat, ajuda a entendre els riscos reals i com actuar-hi. Però també és clau que tots els treballadors estiguin conscienciats, no només els tècnics.

Coses tan simples com no compartir contrasenyes o utilitzar antivirus actualitzat poden evitar molts problemes.

El món digital evoluciona ràpid, i també els ciberatacs. Per això és fonamental actualitzar coneixements. Si t’interessa saber què s’estudia en ciberseguretat, fes una ullada a aquesta guia completa.

Tot usuari ha d’assumir la seva part de responsabilitat: des de fer servir contrasenyes segures fins a desconfiar de correus sospitosos.

Experts que analitzen l?estat de la seguretat d?una empresa, detecten vulnerabilitats i proposen solucions.

Sistemes que centralitzen i controlen totes les mesures de protecció. Podeu descobrir més sobre aquest treball llegint sobre Què fa un ciberseguretat.