Què signifiquen les etiquetes NutriScore que porten els aliments?

L’etiqueta NutriScore va entrar en vigor a Espanya el 2021, uns anys després que s’implantés a altres països europeus com França, Alemanya o Bèlgica. Però encara que apareix davant dels nostres ulls cada cop que anem al supermercat, no tots els consumidors tenen clar què és i com funciona. Per això, en aquestes línies intentem explicar-ho breument, ja que no només és interessant per als que s’especialitzen en Nutrició i Dietètica sinó també per a tota la població en general.

Què és l’etiqueta NutriScore?

L’etiqueta NutriScore és un sistema utilitzat per la indústria alimentària per valorar ràpidament i senzillament la qualitat nutricional d’un determinat producte. S’empra en aliments envasats i el seu ús no és obligatori per a les empreses productores. Aquelles que sí que se sumen a aquest sistema mostren aquesta etiqueta a la part frontal de l’envàs, perquè el consumidor el pugui visualitzar fàcilment.

L’etiqueta NutriScore és coneguda sovint com el semàfor dels aliments, ja que es basa precisament en un sistema de lletres i colors per establir el nivell de qualitat nutricional de cada producte. Aquests són els colors, les lletres i el seu significat:

• Color verd fosc (A): molt favorable
• Color verd clar (B): favorable
• Color groc (C): intermedi
• Color taronja (D): poc saludable
• Color vermell (E): no saludable

Com dèiem, l’etiqueta NutriScore s’utilitza només per a productes envasats, per això queden fora del seu àmbit d’aplicació els productes frescos, els no processats (un sol ingredient), el cafè, el te, les infusions, les begudes alcohòliques i els aliments en envasos molt petits (menys de 25 cm2).

Com es formula cada valoració?

Per classificar un aliment en algun dels 5 nivells ressenyats, es fa servir un algorisme que té en compte la seva composició, com podria fer una balança. És a dir, aquest algoritme analitza els ingredients i, per tant, els nutrients que conté, distingint entre les aportacions nutricionals positives (proteïnes, fibres, etc,) i les negatives (greixos saturats, sal, sucres, etc.), situant-los a cada costat de la ‘balança’: d’una banda els beneficiosos i de l’altra els no beneficiosos. I finalment, es calcula el percentatge que cadascun representa en el total de l’elaboració.

El resultat reflectirà la proporció entre els uns i els altres: els aliments A o B tenen majoria d’aportacions nutricionals positives i, per tant, són saludables, mentre que els D i E suposen el contrari, quedant el C com a nivell intermedi.

Avantatges i desavantatges de l’etiqueta NutriScore

Com passa quan s’introdueix un nou sistema de valoració, l’etiqueta NutriScore no ha satisfet tothom igual. En general, els nutricionistes i els consumidors aprecien el bon propòsit del sistema, mentre que els productors damnificats per les valoracions de l’etiqueta han mostrat el seu desacord. En general, i més enllà de les possibles modificacions que s’estableixin, es poden distingir entre els avantatges i els inconvenients.

Avantatges de NutriScore

Els avantatges d’aquest sistema són evidents i cal destacar els següents:

• És fàcil d’entendre i de ràpid accés, ja que es pot trobar d’una sola ullada, fins i tot sense extreure el producte del lineal del supermercat
• És útil per conscienciar el consumidor sobre el tipus de dieta que porta
• Encara que l’etiqueta NutriScore no està acceptada per tota la indústria alimentària, sí que suposa un sistema unificat, amb criteris similars per a tothom
• Ajuda que el consumidor no caigui en la trampa del màrqueting enganyós, en què els eufemismes poden amagar aliments poc saludables

Inconvenients de NutriScore

Però no hi ha sistema de valoració perfecte ni capaç de deixar tots contents, i així passa amb l’etiqueta NutriScore. Entre els principals inconvenients es poden citar:

• És un sistema que exclou els aliments frescos que no estan envasats i que, paradoxalment, solen ser els més saludables i recomanables.
• No resulta el més idoni per qualificar determinats aliments fonamentals que, en la mesura justa, resulten saludables. Per exemple, l’oli d’oliva, que es queda en una discreta C pel seu alt percentatge de greix… com és lògic.
• Deixa mal parat aliments fonamentals de la gastronomia espanyola, com el pernil, pel seu alt contingut en sal.

Conclusions

L’etiqueta NutriScore té un bon propòsit innegable: informar els consumidors sobre els aliments que ingereixen. Però també cal recordar que resulta imprescindible utilitzar adequadament la informació aportada i no perdre de vista que el que és important és portar una dieta variada i equilibrada, consumint cada aliment en la seva justa mesura. Resulta pràcticament una utopia alimentar-se només d’aliments amb etiqueta A, per la qual cosa hi ha determinats aliments amb lletres C i fins i tot D que tenen lloc en una dieta saludable, encara que limitats a porcions adequades i amb una freqüència ocasional.

També és important recordar que aquest sistema no és vàlid per comparar aliments de diferent naturalesa, sinó per comparar aliments similars entre si, com si fos un factor de desempat. Per exemple, per triar entre un iogurt i un altre, seria més recomanable optar per aquell que té una qualificació més favorable a NutriScore.

A més, cal no confondre una bona valoració a NutriScore amb altres conceptes relacionats amb l’alimentació, com el menjar ecològic o vegetarià: un producte etiquetat com a ecològic o vegà pot tenir una baixa valoració a NutriScore, i viceversa.

Per configurar una dieta més detallada i específica, sempre es recomana posar-se en mans d’un nutricionista o dietista, amb productes valorats per l’etiqueta NutriScore i amb altres que en queden fora, com els aliments frescos i eventuals suplements per a cada cas.

Aquesta és precisament una de les moltes matèries que s’aprenen als nostres cursos de formació professional en nutrició (Dietètica, Dietètica esportiva i Dietètica Enfocament Ecològic), impartits a distància i amb el màxim rigor.