SOLICITA + INFORMACIÓN whatsapp

Què fa un mediador intercultural | Característiques i funcions

Pel tipus de societat en què vivim, cada vegada més diversa, el mediador intercultural és un professional molt necessari. I en els últims anys, la seva demanda ha anat en augment, tant en l’àmbit públic com en el privat. En aquest post t’expliquem què és, quin perfil té, quines són les seves funcions i com formar-se per treballar en aquest ofici.

Què és un mediador intercultural

S’han aportat moltes definicions sobre la figura del mediador intercultural. I totes elles destaquen qüestions que abordem en aquest post, més endavant. Per entendre què és i què fa aquest professional, cal fixar-se en les dues paraules que componen el terme:

  • Mediador: segons el DRAE, “que hi ha”. I aquesta tasca de mediació es realitza normalment perquè dues parts arribin a un acord o perque es produeixi una acceptació mútua, de la forma tan harmònica com sigui possible
  • Intercultural: ens indica que la causa (o un dels principals condicionants) del conflicte és la disparitat de cultures, entesa aquesta com el lloc d’origen, l’ètnia o la manera de vida. Les dues parts poden ser individus o col·lectivitats i, en molts casos, la situació a resoldre es produeix en el procés d’acollida d’una part per l’altra

A vegades, el mediador intercultural pot actuar per resoldre un conflicte puntual o pot realitzar una tasca de més abast, amb la vista posada en la integració o inclusió social.

El perfil professional del mediador intercultural

Per desenvolupar de manera eficient les funcions de mediador intercultural, resulta clau que aquest reuneixi una sèrie de característiques. En primer lloc es pot citar la seva obertura de ment, cosa a la qual solen anar aparellades qualitats com el respecte, la tolerància i l’empatia.

Una altra qualitat a destacar és la de saber escoltar: cada persona té unes circumstàncies personals diferents i cada situació a resoldre té dos punts de vista. Per tant, el mediador intercultural ha de conèixer les dues versions, especialment la de la part més vulnerable o la de qui té més problemes per expressar-se, la qual cosa el situa en una situació d’inferioritat.

Tanmateix, això últim no ha de portar al mediador intercultural a prendre un posicionament previ. De fet, la neutralitat i la imparcialitat són qualitats que també han d’estar presents en el perfil d’aquest professional.

La capacitat resolutiva i el poder de convicció són també habilitats a tenir en compte per desenvolupar aquest ofici. Tanmateix, això no té per què estar renyit amb una visió optimista de la interculturalitat: aquests professionals han de veure la diferència com una riquesa i una oportunitat, no com un llast o un problema.

Per tot això, és habitual que els mediadors interculturals siguin persones que han viscut experiències migratòries o que tinguin un bagatge, directe o indirecte, d’una cultura diferent. Tanmateix, això es pot considerar un plus a favor, però no es tracta d’una qüestió obligatòria o excloent.

Funcions del mediador intercultural

Totes les qualitats que hem mostrat en l’anterior apartat ajudaran a realitzar les funcions del mediador intercultural. Algunes de les més importants les citem a continuació:

Col·laboració

L’objectiu d’aquesta funció és la de crear ponts entre les dues parts, ajudar al fet que s’entenguin i arribin a un acord. De vegades, aquesta ajuda a l’enteniment es produeix en la mateixa comunicació, de manera que el domini de llengües serà un punt clau en determinats mediadors interculturals.

Comprensió

L’empatia que esmentem més amunt resulta clau per a aquesta funció: fer que una o ambdues parts se sentin compreses, cosa que no sempre passa sense la intervenció del mediador i que pot estar en l’arrel del problema.

Promoció d’actituds adequades

Més enllà de la resolució de conflictes puntuals, el mediador cultural ha de promocionar les actituds adequades, és a dir, les tendeixin a crear un clima de bona convivència entre les dues parts.

Organització d’activitats

Aquesta funció està relacionada amb l’anterior punt i existirà en la mesura que ho determini la institució per a la qual treballi el mediador cultural. Podrà organitzar o simplement col·laborar en aquesta organització.

La importància de l’ajuda del mediador intercultural

La importància del mediador intercultural resideix precisament en la transcendència de l’objectiu últim que es persegueix: la integració social de la part més vulnerable i la convivència pacífica entre totes dues. Una integració que no ha de ser unilateral, la qual cosa podria suposar la renúncia als mateixos valors i, com a conseqüència, la sensació de frustració. A canvi, aquesta integració ha de suposar una acceptació de la diferència per part de la part que realitza l’acollida.

On estudiar mediació intercultural i sortides laborals

Per convertir-se en mediador intercultural, hi ha diversos camins formatius que es poden seguir. En el cas de Linkia FP, recomanem la formació a distància a través del Cicle de Grau Superior en Integració Social. Un dels mòduls, de fet, versa sobre el servei de mediació i els processos de mediació. I la resta de mòduls també contribueixen a potenciar les qualitats d’aquest professional, com la dinamització de grups o el foment de les habilitats socials.

Pel que fa a les sortides laborals, els principals demandants d’aquests professionals són ONGs i altres entitats sense ànim de lucre. Algunes institucions públiques també contracten mediadors interculturals de manera directa, tot i que en altres casos recorren a les esmentades ONG per a la gestió integral de projectes.

En aquest sentit, cal destacar l’èmfasi que estan posant algunes comunitats autònomes per realitzar projectes d’integració en l’àmbit educatiu. El context actual de les nostres aules, on la diversitat cultural és cada vegada més àmplia, justifica aquestes actuacions. A més, institucions locals, regionals o estatals també poden requerir la intervenció d’aquests professionals en altres àmbits: relacions laborals, centres penitenciaris, etc.