Entrevista a Irene Morales: Professora dels Cicles Formatius de Gestió Administrativa i Dietètica a Distància

“Vaig estudiar psicologia però sempre he estat vinculada al món de l’educació i la formació”

Com et definiries professionalment?

– Jo sóc psicòloga, col·legiada pel COPC i acreditada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, però sempre he estat vinculada al món de l’educació i la formació.

Sempre va ser un sector pel qual et vas decantar?

– Sempre vaig sentir certa vocació per ell; personalment penso que viure i aprendre són dos conceptes inseparables. Tots dos camps (l’educació i la psicologia) estan units per vincles comuns.

Com per exemple?

– Com a professional sóc conscient que, tant iniciar un procés de psicoteràpia, com prendre la determinació d’iniciar uns estudis per ampliar o millorar personal i professionalment, és sempre una difícil decisió.

Una decisió molt diferent en cada un dels casos.

– Així és, cada persona és un ésser únic, amb el seu propi passat i el seu propi present, i hem de comprendre que cada un tenim un ritme de creixement i aprenentatge diferent.

A més de ser professora en FP a Distància, ¿en quins altres projectes docents col·labores?

– Ara mateix també participo en altres activitats formatives orientades a la Formació Ocupacional, al Creixement Personal i al Benestar.

¿I segueixes podent dedicar part del teu temps a la Psicologia?

– Sí, tinc la sort de poder compaginar i gaudir de dos professions que m’entusiasmen i seguir vinculada al món de la Psicoteràpia! Realitzo sessions de teràpia individual, de manera presencial i de manera online. A més, en els últims mesos m’he anat formant en Mindfulness, estratègia que va aplicar tant en consulta psicològica, com en l’àmbit educatiu.

¿Mindfulness?

– És una tècnica de relaxació que treballa la capacitat de la ment per quedar enfocada en un aspecte del moment present i que ajuda a millorar la concentració, millorar l’estrès, la conciliació de la son i que t’ensenya a gaudir dels petits camins i de els processos.

Quina interessant! I com vas arribar a Linkia FP?

– Doncs va ser una mica per casualitat. Fa uns anys col·laborava amb el Centre d’Estudis Politècnics, centre que també va començar aquest bonic projecte. I des d’aquí, em van oferir la possibilitat de col·laborar en ell, i la idea em va entusiasmar.

Llavors coneixes Linkia FP com a projecte des dels seus inicis?

– Sí! Vaig tenir la sort de poder participar en els seus primers passos, encara que per motius personals i alhora vaig haver de apartar del projecte.

Però el destí va voler que tornessis de nou!

– Així és, un dia em van tornar a trucar i em van proposar fer les classes de Formació i Orientació Laboral, i la veritat és que em va fer especial il·lusió: d’una banda, tornar a col·laborar amb aquest projecte tan innovador i formada per gent professional sempre és un incentiu. I d’altra banda, era una proposta que també em permetia seguir compaginant les meves altres activitats laborals, a més de conciliar amb la meva vida personal i familiar.

Què tal la relació amb els “alumnes 3.0”?

– A mi m’encanta el tipus de relació que s’estableix amb els alumnes i poder veure el implicats que estan; ells també porten vides atrafegades, amb múltiples compromisos professionals, familiars … vides en què també necessiten poder compaginar i conciliar, motiu pel qual han triat estudiar a distància. Sort que avui dia tenim aquesta opció!

I com podries explicar la connexió que es crea a l’entorn en línia de Linkia FP amb ells?

– Sens dubte és una relació molt diferent a la que estem acostumats a presencial. Es parteix de la idea que els estudiants online són més autònoms, més autosuficients … però no sempre és així. Has d’estar atenta a cobrir les necessitats que tenen en el seu dia a dia, tot i que no tens el seguiment ni els veus les cares. Molts et demanen coses, et pregunten … però molts altres no saps si t’estan seguint, si t’estàs explicant bé o malament … No hi ha tant feedback.

I com aconsegueixes resoldre aquesta “limitació”?

– Com a professor, has de suplir aquesta distància: jo ho intento sent molt activa en els fòrums, proposant activitats que no sempre tenen a veure directament amb l’assignatura, demanant opinions, punts de vista, percepcions, millores … Al final, intentar crear una relació, salvant les distàncies de l’online, i tenint en compte el possible sentiment de “soledat” amb el qual l’alumne pot trobar-se a l’hora d’encarar els seus estudis.

Com viviu els professors aquest “moment exàmens” en què us trobeu amb els vostres alumnes i els coneixeu personalment?

– És molt estrany! jejeje Ells et coneixen, però tu a ells no … Jo vaig demanant noms com una boja, per intentar associar el nom que he vist a les classes, en els xats i en els fòrums, amb les persones. Te n’adones que et miren, ells et reconeixen. Però tu no estàs molt segura si són els teus alumnes … o simplement que no t’has pujat la cremallera dels pantalons!

Quin moment! I ells, que juguen amb una mica d’avantatge, no donen el pas de saludar-vos?

– Sí, al principi potser “es tallen” una mica, però finalment molts s’acosten a saludar i a comentar com els ha anat el curs, com se senten, com encaren l’examen … I és una cosa realment enriquidor i que, com profe, es agraeix. Perquè nosaltres també podem sentir-nos sols, o més aviat rars, de parlar a una càmera, però no veure cares a l’altra banda …

A totes aquelles persones que tenen dubtes sobre si matricular-se en Linkia FP per por de sentir-se sols o no rebre el suficient suport, què els diries?

– Doncs que fos aquestes pors! Suport tindran constantment: els profes ens connectem diàriament a resoldre dubtes i inquietuds que van sorgint. A més, si mai ens despistem, sempre hi ha un company que contesta abans que el profe.

¿Així que entre ells també es donen un cop de mà?

– Sí, en la majoria de grups he pogut percebre que hi ha molt companyerisme entre els alumnes, i constantment s’estan donant suport, animant i oferint solucions i trucs que a ells els ha anat bé. ¡També hi ha vida fora de Linkia! Els alumnes fan els seus grups de WhatsApp, queden … I en aquest sentit, les classes són una gran oportunitat de connectar en directe setmanalment amb el professor i amb els altres alumnes, i és l’oportunitat d’observar com a tots, més o menys, els preocupen les mateixes coses, s’embussen en els mateixos punts … Així que aprofitem les classes, a més de per donar el temari que toca, per resoldre tots aquells dubtes en directe que van sorgint. I això segur que és reconfortant. Així que com a alumnes, i sense cap dubte, van a rebre tot el suport del món, tant d’altres companys, dels profes, com de l’equip de gestió de Linkia que hi ha darrere, i que també fa una gran tasca.  

Moltes gràcies per explicar-nos la teva experiència Irene!  

Vols més informació sobre l’FP a Distància amb Linkia FP? Visita linkia.interficie.com o truca al 900 67 02 02

Autor: Cristina García